Estrena del Drac Aimeric

Aquest diumenge el Drac Aimeric ha vist la llum a la festa major de Ribera d'Ondara. Podeu veure més fotos del drac en http://picasaweb.google.es/fotosdesdelasegarra/DracAimeric

El drac pren el nom del famós baró, és una rèplica del drac de la imatge de la capella i pretén difondre i representar la història d’aquest municipi. 'L’Aimeric' ha estat impulsat pel jovent de la Vall d’Ondara i l’Ajuntament de la Ribera d’Ondara.

La seva construcció l’ha dut a terme el mestre Xavier Badia i Bernaus al taller 'La Gàrgola' de Cervera entre el gener i l’abril del 2008 i ha estat apadrinat per Josep M. Puig, alcalde de la Ribera d’Ondara, i per Conxita Piqué i Cristià, membre de l’associació d’Amics de sant Jordi de Catalunya.

Font:http://bestiari.cat/actualitat.asp?RnD=7789&ID=213

Més imatges en http://bestiari.cat/que_fem.asp?IDQ=84 This sunday the Americ Dragon has been shown for the first time. More pictures on http://picasaweb.google.es/fotosdesdelasegarra/DracAimeric

Sequera

Aquest any pràcticament no ha plogut i molts camps tenen aquest aspecte.
It hardly hasn't rained this year

Feliç Sant Jordi

Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que es situa a Líbia, però que la tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).

Diuen que assolava els voltants de la vila un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera.

Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jordi

I want to congratulate the national day of Catalunya, with this rose, one of its symbols.

castell de les Sitges

Castell de les Sitges a la Segarra, prop de Florejacs, a Catalunya.
Sitges Castle

Lleteroles

La primavera ja està aquí (Euphorbia helioscopica)Srping is here

Verd

La Segarra és va tenyint de verd, encara que els sembrats castigats per la forta sequera estan molt poc crescuts i s'acosta l'hora d'espigar.
Little by little la Segarra turns into green. Although these fields look good they are weak because it hasn't rained much this year.

Aigua i gel (2)

Cascades inferiors del Johnson Canyon al parc natural de Banff al Canada. El fluxe d'aigua és la foto del post anterior
Lower Johnson Waterfall in Banff Natural parc (Canada)

Aigua i gel

L'aigua s'escola per sota de la cascada gelada. En les cascades inferiors del Johnson Canyon al parc natural de Banff al Canadà. Water slides under the low frozen waterfalls of Johnson Canyon, in the Banff natural parc of Canada.

Fulles d'oliver

Fulles d'oliver a la Segarra
Olive tree leafs in la Segarra

Detall de la Parròquia

Detall de la Parròquia de Cervera (església de Santa Maria). Aquesta imatge és troba a la porta de darrere que dóna a la plaça del Fossar.
Detail of Santa Maria Church in Cervera, Catalunya.